Després de Cinta Pérez, Pep Pons ens va fer tota una demostració
11 de gener l’Associació Cultural s’Agrícola i l’Associació Amics de Sant Antoni varen organitzar una interessant xerrada amb el títol «Les beneïdes al segle XIX: la importància de mudar-se»
«Les beneïdes al segle XIX: la importància de mudar-se», varen intervenir com a ponents la historiadora d’art Cinta Pérez i l’indumentarista Pep Pons.
AGENCIA MANACORNOTICIAS 13/01/2025 - 21:06:01
Les beneïdes en aquell temps eren una expressió de religiositat, que al poble de Manacor es realitzaven el mateix dia del sant, dia17 de gener, a l’horabaixa i on participaven els foravilers

CONFERÈNCIA DE CINTA PÉREZ I PEP PONS A S’AGRÍCOLA. El passat dissabte 11 de gener l’Associació Cultural s’Agrícola i l’Associació Amics de Sant Antoni varen organitzar una interessant xerrada amb el títol «Les beneïdes al segle XIX: la importància de mudar-se», varen intervenir com a ponents la historiadora d’art Cinta Pérez i l’indumentarista Pep Pons.

Cinta Puig va fer un repàs del significat i característiques de la festa de Sant Antoni al segle XIX. Segons va exposar la festa s’organitzava en tres actes centrals: els acaptes, la colcada i les beneïdes i d’aquests tres les beneïdes eren considerats el més important.

Cinta Puig va fer un repàs del significat i característiques de la festa de Sant Antoni al segle XIX. Segons va exposar la festa s’organitzava en tres actes centrals: els acaptes, la colcada i les beneïdes

Les beneïdes en aquell temps eren una expressió de religiositat, que al poble de Manacor es realitzaven el mateix dia del sant, dia17 de gener, a l’horabaixa i on participaven els foravilers i també propietaris, menestrals i membres de la petita burgesia que tenien animals, Aquestes beneïdes consistien en una desfilada de bestiar, seguint un circuit preestablert que tenia com a punt focal el lloc on es situava el capellà i la imatge de Sant Antoni.

Aquesta desfilada era encapçalada per la carrossa de la colcada (amb els membres de l’obreria del sant que sortia només el dia de la revetla i el dia de les beneïdes) i els altres animals anaven darrere. ·Els animals a beneir normalment eren animals de peu rodó, el que anomenam bísties (cavalls, mules, ases…), sempre ben arreglats, guarnits amb flocs i penjolls.

De beneïdes no se’n celebraven només una sinó que a més de la que se celebrava a la vila de Manacor se’n feia una a cada una de les possessions del municipi que gaudia de capella. Allà no hi anaven només els pagesos que treballaven les terres de la possessió sinó també els de les finques del voltant que no tenien capella. A les beneïdes de la vila només hi assistien els animals i carrosses més famosos i vistosos en representació dels restants. A les beneïdes de fora vila, en canvi, era usual dur-hi més animals i se celebraven el dia de Sant Sebastià, que també era festa, o el diumenge d’abans o després de Sant Antoni.

A més del significat religiós de la festa hi ha durant el segle XIX dos motius més en la celebració: el primer era que venia ser una excusa per fer festa i fer comunitat, especialment els pagesos que es reunien dies abans per fer carrosses, es traslladaven d’una finca a una altra i finalment anaven cap a la vila en un temps en que els desplaçaments eren més escassos i així el dia de Sant Antoni es trobaven reunits a Manacor tots els habitants del municipi; el segon motiu era que els pagesos anaven a les beneïdes en representació del poder i la riquesa de la seva possessió i dels seus recursos ramaders en competència amb els altres i d’aquesta manera la desfilada es convertia en una demostració de poder del amos i propietaris, és a dir s’aprofitava l’acte per representar simbòlicament quin lloc ocupava cadascun a la societat.

Després de Cinta Pérez, Pep Pons ens va fer tota una demostració de com eren els vestits que lluïen els homes i les dones que desfilaven a les beneïdes, A través d’una exposició d’aquests vestits va explicar els tipus de tela i com a través d’aquestes vestimentes es volia reflectir d’una manera o altra la posició social de cadascú dins aquella societat agrícola del segle XIX.

El nombrós públic que va assistir a la xerrada va mostrar un gran interès per conèixer i tocar els vestits típics d’aquella època que va exposar Pep Pons i li va demanar nombroses explicacions.

A l’acte hi va haver una entrada inversa a benefici de la reconstrucció de l’església de Son Negre. El rector de la parròquia, Antoni Amorós, va excusar la seva absència mitjançant una carta que va llegir Jaume Perelló, de l’Associació d’Amics de Sant Antoni.

¿Te ha parecido interesante la noticia?

 Sí  No
Reciente
Visto
Comentado