A l’any 1992 se'n va anar a Veneçuela per poc temps on feu de repartidor de llibres
Alberg de Manacor: "Tinc 62 anys, salut i experiència: m'agradaria trobar una feina de la meva gran vocació que és la mar", natural de Barcelona
SOIB a una oferta de feina a Escorca per a majors de 30 anys amb un sou de 1.000 euros: “Em fa il·lusió encara sia una feina temporal i hagi de viure a Escorca a una tenda de campanya”.
AGENCIA MANACORNOTICIAS 17/09/2020 - 11:13:00
“Allà me’n hi vaig tornar i vaig muntar un restaurant i un petit hostal; també feia de guia a excursions turístiques pels paratges d’aquell país que son meravellosos. D’aqueixa manera em vaig guanyar la vida durant 25 anys.”

Secrets d'una mirada (35. "Tinc 62 anys, salut i experiència: m'agradaria trobar una feina de la meva gran vocació que és la mar". Natural de Barcelona, L., de 62 anys, és l’usuari just arribat a l’alberg que avui entrevistem. Fadrí que, una vegada acabats els estudis de batxillerat, es posà a treballar d’auxiliar administratiu a un agència de transports, de la qual era propietari un senyor de llinatge Florit i que curiosament era de Manacor. Posteriorment va esser representant d'annexes de perruqueria de senyores, pintes, tints, tisores. . . .

Em vaig allistar voluntari quatre anys com a paracaigudista a l’exercit de terra, tenint en compte que el servei militar era obligatori, per a continuació fer alguns treballs esporàdics al camp i també de cambrer a Lleida. Després vaig anar un any a Suïssa com a cambrer i perfeccionar la llegua alemanya”.

“Però el mon de la pesca a Galícia es d’un ambient tancat i jo ja tenia gairebé 60 anys i vaig decidir venir a Mallorca. He cobrat 18 mesos d’ajuda del temps que he quedat aturat”.

Posteriorment va venir a Menorca, on hi va treballar 10 anys (1981-1992), alternant feines d'hostaleria i marineria, perquè la mar és la seva gran vocació. Li es igual pescar llagosta, arrossegament, recollir posidònia o mariner de vaixells d’oci.

A l’any 1992 se'n va anar a Veneçuela per poc temps on feu de repartidor de llibres i tornà a Menorca amb la intenció de fer doblers per invertir a Veneçuela. “Allà me’n hi vaig tornar i vaig muntar un restaurant i un petit hostal; també feia de guia a excursions turístiques pels paratges d’aquell país que son meravellosos. D’aqueixa manera em vaig guanyar la vida durant 25 anys.”

Quan les coses es posaren malament a Veneçuela i fidel a la seva vocació marinera l’any 2015 tornà a Espanya i en concret a Galícia on va posar al dia la seva documentació necessària per poder convalidar el títol de patró portuari. “Però el mon de la pesca a Galícia es d’un ambient tancat i jo ja tenia gairebé 60 anys i vaig decidir venir a Mallorca. He cobrat 18 mesos d’ajuda del temps que he quedat aturat”.

Ara fa un any que és a Mallorca i ha romàs a Ca l’Ardiaca i fet feines temporals de manteniment a l’Ajuntament de Palma. Des de que és a l’Alberg de Manacor està inscrit a SOIB a una oferta de feina a Escorca per a majors de 30 anys amb un sou de 1.000 euros: “Em fa il·lusió encara sia una feina temporal i hagi de viure a Escorca a una tenda de campanya”.

Som conscient de l’edat que tinc i que és un inconvenient per a trobar feina, però al mateix temps tinc salut, ganes, il·lusió i experiència per aportar a un projecte de la mar: m'és igual el tipus de feina, palangre, arrossegament, amb barca de bou o amb barca petita. Voldria trobar a la mar la meva darrera oportunitat de fer feina abans d’arribar a l’edat de jubilació”.

S’agraeixen les mostres d’agraïment expressades pel l’entrevistat d’avui per les atencions rebudes a l’Alberg de Manacor, que pertany a la xarxa d’Albergs del Consell de Mallorca. Tant de bo que vegi assolits els seus desitjos de trobar a la mar la darrera esprintada de la seva vida laboral.

¿Te ha parecido interesante la noticia?

 Sí  No
Reciente
Visto
Comentado