
AMN 23/02/2026 - 10:35:36 | ![]() ![]() |

Tota la poesia menorquina i universal de Joan F. López Casasnovas, reunida per primera vegada
-Publicada per Nova Editorial Moll a cura de Francesc Florit Nin i Pere Gomila, el primer volum es presentarà dimecres 25 de febrer a la Casa de Cultura de Ciutadella
Per primera vegada es posa a l’abast del lectors tota l’obra poètica del professor, polític i escriptor Joan F. López Casasnovas (Ciutadella, 1952 - Maó, 2022), profundament arrelada a Menorca, però d’abast i preocupacions universals; de vegades íntima, de vegades compromesa i de denúncia. La publicació, a càrrec de Nova Editorial Moll i a cura de Francesc Florit Nin i Pere Gomila, compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut d’Estudis Baleàrics, el Consell de Mallorca i el Consell de Menorca.
El primer volum, que recull els quatre poemaris que López Casasnovas va publicar en vida, es presentarà dimecres 25 de febrer a les 19 hores a la Casa de Cultura de Ciutadella, amb la participació de Florit i Gomila, Blai Llopis, Maria Genestar, Dita Truyol i Cris Juanico, qui va posar música a alguns del seus poemes, així com d’Antoni Mir, president de Nova Editorial Moll, i d’amics i companys de l’autor. Col·laboren en aquesta activitat les llibreries VaDllibres i Pau, l’associació VaDCultura, la Xarxa de Biblioteques de Menorca, el Consell Insular i l’Ajuntament de Ciutadella. La Biblioteca de Ciutadella, a més, portarà el nom de Joan F. López Casasnovas.
Al pròleg d’aquest primer volum, l’historiador de la literatura Pere Rosselló Bover qualifica de “labor titànica” la feina duta a terme per Gomila i Florit: la producció poètica de López Casasnovas, qui va fer servir a algunes de les seves composicions el nom de Pere Xerxa, abasta no tan sols els quatre poemaris publicats en vida, sinó l’inèdit Poemes al Sant Crist dels Paraires, de contingut espiritual i crític a la vegada; tot un conjunt de textos a revistes, obres col·lectives i publicacions diverses; dos aplecs més que tampoc no arribaren a veure la llum pública; o d’altres composicions inèdites de caire més popular.
La publicació de l’obra poètica de López Casasnovas constitueix un acte de justícia per a un poeta d’una vàlua extraordinària que, tal com afirma Rosselló Bover, «potser conreà la poesia amb massa modèstia». Ens parla tant del món interior de l’autor com del món social i polític que l’envolta; tant de la celebració de la festa de Sant Joan com de l’experiència íntima; del sentiment del pas del temps i de tot allò que ens resulta transcendent. Amb aquesta edició es preserva de l’oblit i de la destrucció una obra literària valuosa i rica, encara perfectament actual.
Pel que fa als continguts, el ventall de temes i referències resulta extraordinàriament divers: a la poesia de López Casasnovas hi trobam la crítica social i política, els viatges, el vincle entre terra i poble, la preocupació per la natura, la passió per la paraula, la sensibilitat cap aquells que pateixen o l’amor per la seva esposa; així com a al·lusions a episodis concrets, com la Covid 19 o l’exili del monarca emèrit. Grans noms de la poesia en català com Salvador Espriu, Pere Quart, Josep Maria Llompart, Miquel Martí i Pol o Joan Alcover es troben entre alguns dels seus referents destacats.
El primer volum s’inicia amb Galops i glops. Poemes santjoaners (1980), el qual pren com a referència essencial les festes de Sant Joan, a Ciutadella; Tiranya al vespre, del 1984, traça un paral·lelisme entre vida i viatge, amb referències al paisatge de Menorca; De sol a sol, del 1994, destaca pel seu to crític i reflexiu, a banda d’aparèixer escenaris de Galícia o Portugal; mentre que a Caragols dels jorns, del 2014, de nou apareix la festa ancestral de Menorca.
Joan Francesc López Casasnovas (Ciutadella, 1952 - Maó, 2022). Filòleg, activista i poeta. Lligà la seva carrera docent com a professor de secundària a l'Institut Josep Maria Quadrado (Ciutadella) fins que es va jubilar el 2013 mentre, de forma paral·lela, dugué a terme una intensa activitat en l'àmbit polític: reconegut activista per la normalització de la llengua catalana, la lluita ecologista i la defensa del territori, milità al PCIB-PCE (1978-1981). Més tard, exercí de conseller de Cultura i Educació (1983-1992) al Consell Insular de Menorca i de diputat al Parlament de les Illes Balears (1983-1992), primer per l'Agrupació d'Esquerra- PSM i, després, per l'Entesa de l'Esquerra de Menorca. Des del 2006, fou membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d'Estudis Catalans. Pel que fa a la seva activitat cultural, impulsà els quaderns Xibau de poesia i estudià amb profunditat el cançoner popular menorquí, a més de dur a terme una intensa activitat poètica —una part de la qual, sota el nom literari de Pere Xerxa— que el portà a ser un dels poetes més reconeguts i estimats de Menorca. Fou distingit amb reconeixements com el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2007) i el Premi Josep M. Llompart 2019 de l’OCB (2018).


- Emprenden acciones legales contra el acuerdo del Consell de Mallorca y el Govern. Los informes de la Fundació Teatre Principal d'Inca consideran ilegal el procedimiento aprobado para seleccionar la nueva dirección del teatro
- El Govern impulsa la reforma integral de la estación de Petra con una inversión de 4,7 millones de €. La intervención incluye una planta fotovoltaica para autoconsumo, plazo de ejecución 10 meses
- Coalició per Mallorca exigeix explicacions al Govern d’Espanya després que Pedro Sánchez hagi reconegut que l’Estat disposava d’una alerta policial de risc alt d’arribades marítimes a les Illes Balears
- 16 funcionarios toman posesión de su cargo en el Consell de Mallorca después de 20 años sin oposiciones
- El GOB reclama més ambició perquè la Llei del Litoral posi límits reals a la pressió sobre la costa
- VOX EXIGE PROTEGER LA IDENTIDAD Y LA SEGURIDAD DE LOS POLICÍAS QUE REALIZAN LABORES DE INFILTRACIÓN EN MALLORCA
- 39 ANIVERSARIO DE PROJECTE HOME BALEARS
- 12 personas de origen magrebí han sido interceptadas este viernes de madrugada tras llegar en patera al puerto de la Colònia de Sant Jordi, en Ses Salines, son ya 265 embarcaciones con 4.946 inmigrantes en 8 meses
- El creixement poblacional i la massificació turística porten les depuradores de les Illes Balears al límit de la seva capacitat
- El presidente Galmés asiste al primer acto con motivo de la Diada de Mallorca











































