Després de les lamentables notícies d'aquests dies sobre les dures negociacions en el sí del partits del Pacte per convenir la necessitat de desclassificació de sòl i la preservació del sòl rústic, sembla que finalment hi ha hagut acord.Un acord tot i les reticències del PSOE de les diferents illes que, en el cas d'Eivissa, ha propiciat que les mesures de protecció de sòl rústic quedin sense efectes a Eivissa i Formentera. Així es segueix amb la històrica desprotecció del sòl rústic a les Pitiüses que ja es va produir amb la LEN o la Llei de Sòl Rústic. 

Tot i això, cal celebrar algunes de les peticions més reincidents dels grups ecologistes i del GOB, concretament: 1)  sobre la necessitat de desclassificació dels falsos urbans, i 2) dels urbanitzables no desenvolupats en municipis amb planejaments no adaptats a la normativa territorial sobrevinguda. De fet, aquestes han estat dues mesures clares reclamades en reiterades ocasions i plantejades a principis de legislatura ja pel GOB al Conseller Miquel Mir.

En aquest sentit però haurem d'esperar a tenir accés al text del Decret Llei, un cop aprovat en Consell de Govern i publicat al BOIB, per poder traduir la proposta de desclassificació en hectàrees concretes i veure les afeccions reals als diferents municipis de les Illes. 

Pel que fa al sòl rústic les mesures de protecció sembla que afecten només a les APR (Àrees de Prevenció de Risc) i només com a mesura transitòria fins a que el Pla Territorial determini els usos i les condicions d'edificabilitat.  Això sí, apareixen restriccions dels paràmetres d'edificació d'habitatges en sòl rústic. Una mesura ja proposta a les propostes presentades fa uns anys per la Plataforma Sense Límits No Hi Ha Futur on col·lectius i entitats demanaven que no es permetés cap habitatge més en sòl rústic superior als 200m2. Haurem de veure, quina reducció de paràmentres implica el nou Decret Llei. 

Malgrat que la passa realment necessària per abordar un canvi de model territorial implicaria una urgent i oblidada revisió de les DOT de l'any 1999- regulació bàsica urbanística a partir de les quals pengen després els Plans Territorials - aquest decret llei aborda la urgència de la desclassificació per evitar el que hem anat veient en els darrers anys i que era una preocupació reals que els Ajuntaments no abordaven. Això és, el fet de veure com ressucitaven projectes d'urbanitzacions en falsos urbans o urbanitzables en municipis amb planejaments obsolets i que molt sovint eren enfocats a residències de luxe i que per tant, atenien a expectatives especulativo-immobiliàries, especialment en municipis ben preservats - Can Mas a Bunyola, Unitats d'Actuació com la UA 4 Colònia de Sant Jordi (ses Salines),UEC-2 de les NS de Llubí; les 4 o 5 de Son Sardina; Muleta UA 3 de Santa Maria, o la UA 8 de Puigpunyent, aquesta darrera aferrada al torrent de Sa Riera, o Son Mossènyer (Valldemossa) que finalment va ser declassificat per l'Ajuntament de Valldemossa, etc. 

Evidentment aquest Decret Llei no compensa en absolut els nefastos efectes territorials de l'anterior Decret-Llei de Mesures Urgents per a la reactivació econòmica del Govern Armengol però és una passa necessària per a la protecció territorial perquè el que cal tenir clar és que la reactivació econòmica no pot pivotar sobre més destrucció territorial ni més aprofundiment en el binomi turísme-construcció.